LES FLAMES CONSCIENTS

Desde sempre era,es i será l'espai buit, aón no hi ha res.Aquest espai es conscient de que no hi ha res i aquesta consciencia es manifestava en una inmensa bola de foc que flotava en l'epai.

                                      Aquesta bola de foc va explotar i petites flames individuals i de la mateixa mida van quedar repartides per tot l'espai, quedan allunyades entre elles i a la mateixa distancia, pero estáven tant lluny les unes de les altres, que no es veien.

                                      Cada una era conscient de que era una flama i que l'envoltava un espai fosc i esperant trobar "algo", bellugáven explorant la foscor, amb la mica de llum que feien.

                                       Dues flames váren trobar-se i sén donáren compte de que juntes feien més llum i van decidir explorar la foscor, una al costat de l'altre.

                                       Després en van trobar un altre que s'hi va afegir, i un altre, i un altre.... fins que ja formáven una xarxa de milions de flames i després d'experimentar-segons la posició de cada una d'elles respecte a les altres- totes les figures geométriques en superficie i volum, váren donar-s'en compte de que si se situáven en forme esférica, es desplaçaven més suaument per l'espai i també concentráven més la llum, lo que els hi permetía explorar espais més amplis.

                                       La bola de llum ja era molt gran i les flames que s'havíen incorporat primer, eran partidaries d'explorar cap adins, cansades d'explorar un espai, aón l'únic que trováben eran més flames o grups de flames.

                                       Les que havíen arrivat més tard volíen seguir explorant l'exterior, per lo que van decidir partir-se i fer dues boles de foc. Cada flama va escollir en quina bola incorporar-se.

                                       En la bola que les flames decidíren replegar-se cap al centre, la periferia es va refredar tant, que el foc es va apagar i com unes cendres humídes van tapar-lo. Una part d'aquesta humitat es va transformar en l'atmósfera del voltant de l'esfera i láltre es va agrupar per formar l'oceá. Les cendres es van solidificar i es formar la terra i les roques. I així es va constituir el planeta Terra.La dualitat encés-apagat i foc-aigua va donar pas a la vida.

                                       L'altre bola de llum anáva integrant més flames i totes volíen sortir a la periferia per mirar en lo que s'havía convertit l'altre bola. I així ilumina aquella superficie rugosa i apagada de la Terra. Aquesta bola es el Sol.

                                       La Lluna i els planetes que no s´havíen partit -quant eran boles de foc-, pero que havíen fet el mateix procés que la Terra, o sigui de replegar-se les flames cap dins, també van ser iluminats pel Sol, donç estáven en les seves proximitats.

                                       Aixó es va repetir en difernts llocs del espai, o sigui boles apagades i boles enceses. Les boles enceses es veien entre elles i cada una projectava ratxos de llum a cada una de les altres, de manera que formáven xarxes de llum entre elles, rectes o ondulants . que dibuixáven superficies i volums, creant formes i les formes creáven la realitat, aón les consciencies individuals-flames- i les colectives-estrelles- jugan a ser personatges, desde molécules a pedres, vegetals, animals, humans, ángels, déus.........

                                        I cada flama es llum, calor, vida, ánima, esperit,personatge...i sobretot consciencia del no-res, amb la posibilitat d'experimentar infinitas percepcions en cada un dels cossos celestes que poblan l'espai; aquest espai molt més buit que plé, que ens acull en el seu interior.